Els bioplàstics representen una àmplia família de materials polimèrics biodegradables i/o basats en matèries primes renovables.
Aquests materials constitueixen una alternativa atractiva i sostenible als materials plàstics convencionals. D’una banda, l’ús de matèries primes d’origen natural permet reduir la dependència de materials d’origen petroquímic i les emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera al final de la seva vida útil (un 30-80% depenent del material i l’aplicació). De l’altra banda, els materials biodegradables ofereixen la possibilitat de ser gestionats conjuntament amb la fracció orgànica d’altres residus. Per exemple, restes d’aliments.
Des d’un punt de vista estructural, els materials biodegradables presenten certes limitacions en quant a propietats físiques, químiques i/o mecàniques. D’altra banda, la seva capacitat de producció actual és molt inferior a la dels materials convencionals, reduint-ne el potencial de substitució i incrementant els costos del producte final, de vegades molt superiors als de materials convencionals.
Segons el context, el prefix “bio” identifica diferents tipus de materials polimèrics:
- Polímers basats en matèries primes renovables (Bio-based). Aquests alhora poden ser de dos tipus
- Naturals: polímers naturals sintetitzats per organismes vius com els polisacàrids (midó, cel·lulosa), les proteïnes i els polihidroxialcanoats
- Sintètics: deriven de recursos renovables però la conversió a polímers es realitza mitjançant una transformació química. Dins aquest grup s’inclouen el PLA, el PE d’origen natural (BIO-PE) i la poliamida 11 (BIO-PA) obtinguda a partir de l’oli de ricí
- Polímers biodegradables. En aquest context, el prefix “bio” es centra en la biodegradabilitat i la possibilitat de recuperació orgànica dels residus. En aquesta ocasió el terme biopolímer identifica polímers capaços de ser degradats aeròbica (en presència d’oxigen) o anaeròbicament (en absència d’oxigen) per l’acció de microorganismes existents al medi de manera natural tals com els bacteris, fongs i/o algues.
De vegades el terme “biodegradable” és substituït pel terme “compostable” malgrat tenir significats diferents. A diferència d’un plàstic biodegradable, un material compostable és aquell que experimenta degradació biològica durant la formació de compost per produir diòxid de carboni, aigua, compostos inorgànics i biomassa, amb una rapidesa similar a altres materials compostables, sense generar residus distingibles visualment o residus tòxics. En altres paraules, un plàstic compostable sempre és biodegradable, mentre que un plàstic biodegradable no sempre és compostable.
La normativa Europea EN13432 resol molt bé aquesta possible confusió entre biodegradabilitat i compostabilitat ja que defineix que perquè un material sigui compostable s’ha de biodegradar almenys el 90% del material convertint-se en CO2, aigua i biomassa sota l’acció de microorganismes dins un període màxim de 180 dies aproximadament a 60ºC
En resum, els bioplàstics representen al voltant d’un 1% dels més de 368 milions de tones de plàstic produïdes anualment. Però a mesura que augmenti la demanda, i amb aplicacions cada cop més sofisticades i productes emergents, el mercat dels bioplàstics estarà contínuament creixent i diversificant-se. La producció global de bioplàstics s’incrementarà de 2,11 milions de tones l’any 2020 a unes 2,87 milions de tones el 2025.